'Women are beautiful'

‘Feia les fotografies sabent quina seria la imatge que sortiria a posteriori’. Aquesta és una de les cites que descriuen amb més precisió la personalitat de Garry Winogrand, un dels grans renovadors de la fotografia nord-americana del segle XX. Tot i ser una persona generalment descuidada, l’atenció de Winogrand pel seu entorn el va qualificar com un fidel i pioner representador d’un nou estil americà, el ja conegut ‘Street Photography’. L’anomenat ‘príncep dels carrers’ va voler reflectir en les seves imatges de l’exposició ‘Women are Beutiful’ el trencament femení amb els clixés i estereotips de gènere emmarcats en l’època dels anys 60.

Precisament aquest canvi d’actitud en les femelles nord-americanes de l’època van construir aquest document únic i inèdit que va plasmar per la història de la fotografia aquest canvi social. Obstinat en el sexe contrari, Winogrand fotografiava pels carrers de Nova York a dones que li produïen satisfacció visual. Sense ser una acció atzarosa, el fotògraf americà sabia perfectament què fotografiava i quin significat tenia la seva fotografia. Dones d’estil hippie o de classe alta eren els seus objectius predilectes. Generalment boniques, però no com a regla general. Amb una cigarreta a la mà, sostenint sensualment un telèfon mòbil, estirades a la gespa amb vestits curts o fins i tot ballant a la mateixa vegada que xerraven els homes. Tot valia pel ‘príncep dels carrers’ si el missatge de la imatge transmetia les manifestacions i els canvis culturals i alliberadors que s’estaven produint en l’interior i l’exterior de les dones. El més important per ell, però, era la manera en què les dones expressaven la seva sexualitat. Una de les seves imatges representatives on surt una dona en faldilla curta de tela parlant repenjada en el vidre d’una cabina de telèfon en posició insinuant ho corrobora. No obstant això, els objectius femenins no confeccionaven totes les seves preocupacions. El complex fotògraf donava importància a l’entorn de la fotografia, les percepcions de fons. Ell volia representar que a la ciutat yankee hi havia un ritme de vida molt alt i per això apostava per tenir en compte el context visual de les seves fotografies.

Tren, metro, cafeteries, parcs, festes, platja, manifestacions, rius, fonts. Personalment valoro positivament el fet que Winogrand hagi utilitzat diferents espais per fotografiar les diferents femelles. D’aquesta manera penso que aconsegueix explicar la diversitat cultural que començaven a exhibir les dones. No és el mateix la sensació de relaxament de llegir un llibre sota l’ombra d’un arbre a un parc que palpar com la freda aigua d’un riu va calant per la teva superfície carnal. Per mi aquest to variat en les seves fotografies escenifica de bon grat el que ell més volia mostrar, les transformacions socials en les actituds diàries de les dones. La seva varietat d’enfocaments fotogràfics regala a l’espectador idees que constitueixen el seu pensament, les seves inquietuds, els seus valors.

En conclusió, les 85 fotografies de Garry Winogrand exposades a les galeries de la Fundació Foto Colectania són en el seu conjunt una bona oportunitat d’apreciar un moviment com és l’ “Street Photography”. A més, gràcies a les seves fotografies pots aprendre que de vegades el més important no és fer la millor fotografia quan a atracció visual, sinó que transmeti un missatge. Tota imatge ha de transmetre un missatge, una idea, ha de ser evocadora. Fent una comparació amb la dita ‘la bellesa va per dins, podríem dir que a la fotografia podria definir-se sota aquesta frase. La força de les idees són el veritable rovell de l’ou i Winogrand en la seva producció ‘Women are beautiful’ n’és conscient.