La seducció literària de Quim Monzó

‘Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn’ és d’aquelles obres amb les que pots visitar racons desconeguts sense traspassar fronteres. Quim Monzó ens regala amb aquest recull de cròniques un conjunt d’experiències personals viscudes viatjant per diferents indrets del món. Sovint amb un to periodístic, l’autor ens explica les seves vivències foranies fent ús d’un vocabulari exquisit, emprant un tractament deliciós de les seves anècdotes. Tanmateix, un altre tret distintiu de l’obra és la capacitat de filtració de la seva mirada. Amb aquest recurs Monzó ens mostra la seva facilitat per ser crític amb allò poc significatiu i, a la vegada, ens ensenya la seva voluntat per desviar la mirada de la superficialitat de certs tòpics.

En termes comparatius, l’obra de Monzó podria fer recordar a altres exemples del gènere com ‘Historias de Nueva York’ del corresponsal de El País Enric González. Tot i aquest paral•lelisme, ‘Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn’ és un recull que mostra el punt de vista de l’autor des de diferents ciutats com Tel Aviv, Barcelona o la mateixa Nova York. En el cas de l’obra de González, la perspectiva es centra en les seves experiències dins d’un mateix context, concretament en ‘la ciutat que mai dorm’. Així doncs, la diferència entre les dues obres rau en que ‘Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn’ compren l’explicació de més llocs. Focalitzant de nou l’atenció en l’obra de Monzó, caldria no oblidar les pinzellades d’ironia que ens aporta l’autor per caricaturitzar certs moments de la vida quotidiana convertint-los així en situacions ridícules. Un bon exemple seria el retrat burlesc que fa de la guia d’un Walking Tour de Barcelona, un retrat ple de sarcasme on a la vegada critica les explicacions de la jove als turistes.

Pel que fa a temes més seriosos, Monzó aconsegueix apropar-nos a un conflicte de caire històric com és la relació entre Palestina i Israel utilitzant descripcions precises de petits detalls, d’instants subjectius. D’aquesta manera, sense fer ús de grans efemèrides l’autor ens explica mitjançant l’experiència personal la tensa relació entre ambdós territoris mitjançant. D’altra banda, Monzó ens descriu la immediatesa del després en els atemptats de l’11-S amb una retenció dels moments viscuts que fa que les anècdotes que ens explica siguin subjectives, allunyades de les versions convencionals. Quan a termes més personals l’autor és fidel al seu estil utilitzant anglicismes per definir certes idees. La utilització d’exemples de conversacions en llengua anglesa que ell presencia li aporten al recull de cròniques una barreja de cultures, precisament la idea fonamental que pretén transmetre aquest llibre.

Així doncs ‘Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn’ és una nova delicatessen de la singularitat de Quim Monzó. Des dels anys vuitanta quan feia de corresponsal amb El Diari de Barcelona fins els articles exercint com a articulista de La Vanguardia. Una llarga trajectòria de diferents itineraris que ens ajuda a apreciar els detalls de les petites coses, allò abstracte i minuciós. Tot plegat, una obra que ens obre les portes cap a un nou espai recreatiu i espontani, però a la vegada seriós i reflexiu. I en definitiva, una mena de porta oberta cap a la seducció literària de Quim Monzó.