Di qualità

‘Il Barbero di Siviglia’ va arribar aquest divendres al Teatre Monumental suscitant una gran expectació. El coliseu mataroní es va omplir de gom a gom per presenciar una òpera que d’aquí a cinc anys celebrarà el seu bicentenari. L’obra, estrenada l’any 1816 en el Teatre di Torre Argentina de Roma, ha patit diverses modificacions quan a caràcter dels personatges, però cal dir que conserva en la seva escenificació l’essència barroca de finals de segle XVIII, precisament context on s’emmarca la trama. Dividida en dos actes, l’òpera de Gioacchino Rossini narra la història del Comte d’Almavilla en una lluita melodramàtica per casar-se amb Rosina, la seva estimada. Per aconseguir el seu objectiu haurà d’esquivar l’obstacle del Doctor Bartolo, prestigiós metge de la ciutat de Sevilla que té la potestat de casar-se amb la noia. En aquest punt comptarà amb l’ajuda de Fígaro, un barber de reconeixement popular de gran astúcia i més conegut com el factòtum de la cità .

Per una banda, l’obertura de l’òpera és deliciosa, un aperitiu per anar aguditzant l’oïda. Els sons instrumentals van ser conduïts pel director d’orquestra i del cor Daniel Gil de Tejada. D’altra banda, durant l’espectacle es van mostrar dues escenografies complexes dirigides per Pau Monterde i amb un muntatge que va comportar més d’un dia de planificació. Pel que fa a les veus, la tessitura de veu del tenor Albert Casals és correcte però escurçada quan a projecció de veu tot i ser la més aguda. Bon paper dels sons profunds dels barítons i dolça veu de la mezzosoprano Natalia Gavrilan encarnant a la bella Rosina, qui va entonar ornaments vocals de difícil execució. La calunnia è un venticello o Contro un cor che accende amore van ser algunes de les cançons que el públic del Monumental van poder gaudir durant les gairebé dues hores d’espectacle.

A càrrec de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, ‘Il Barbero di Siviglia’ és una versió adaptada d’una de les òperes més cèlebres del gènere. L’arribada al Teatre Monumental és una novetat per a la ciutat de Mataró després que l’obra recaigués per diferents escenaris de Catalunya. Amb tot això, l’obra escrita per Pierre Augustin Caron de Beaumarchais és un regal per al públic mataroní que, tot i patir diverses adaptacions allunyades de la seva versió original, pot ser adjectivada com una obra ‘di qualità’.